dissabte, 2 de març de 2013

Quan amb l'autocrítica no és suficient


Arriba un moment en què fer autocrítica ja no és suficient. I avui ha arribat el moment a Can Barça. No n’hi ha prou en mirar enrere i fer una valoració positiva de l’actitud dels jugadors durant l’enèsim clàssic. Perquè no, perquè a part d'autocrítics hem de canviar el xip. 2-1 és un resultat que fa justícia al joc d’avui i d’aquesta passada setmana. Els errors s’acaben pagant i l’equip blau-grana no se'n salva. Primer va ser el Milan i després el mateix Madrid al seu camp. Si no es marca quan es pot, i més en eliminatòries directes, et fan fora. I si els jugadors no rendeixen al camp, perquè no rendeixen, es canvien i juguen uns altres. Que són persones i es cansen. Que per això ens podem vantar de tenir la millor cantera de primera divisió i d’Europa.
Però el joc exhibit avui al Bernabéu no ha estat digne d’un equip més líder que mai de la Lliga. Els setze punts (tretze, ja) de diferència entre ambdós equips avui no s’han vist palesos. Quan el plantejament no és l’encertat cal assumir les conseqüències. Ja sigui des d’inici o des de les decisions preses des de la banqueta. Sí, des de la banqueta i no des de Nova York. És cert que és fàcil tirar pedres a la pròpia teulada. Són molts qui ara ataquen a la junta i a l’equip tècnic esportiu. Són molts que han oblidat que en Tito ha aconseguit rècords que en Guardiola no va poder i són molts, també els que ja no recorden els minuts brillants contra el Màlaga o els més de dos gols per partit a la Lliga. Però tampoc cal ser il·lusos. No pot ser que una porteria guardonada amb un Zamora durant tants anys seguits sigui incapaç de mantenir la porteria a zero en tretze partits consecutius. Feia dècades que això no passava. La defensa no està per la feina i el porter, doncs el porter està per altres coses.
A més, un equip com el FCBarcelona que sempre ha estat l’abanderat del joc net i del “no parlem dels àrbitres”, no pot ser que recolzi els 0 punts d’avui amb un penalti no xiulat en el darrer alè de partit. Sí, és penalti. Però només hem xutat dues vegades entre els tres pals. L’àrbitre, per molt dolent que sigui, no en té la culpa. Com tampoc en té la culpa la mala fortuna de l’Alexis, el teatre d’Alves, el dit de l’Alba o el desencert del Thiago al mig del camp. La culpa és de l’equip i de l’afició. L’equip per no respondre com ho estava fent fins ara, per badar contra l’etern rival i per posar més nervis del compte en una eliminatòria de Champions. Per no córrer com ho feien, per no acabar les jugades i per estar imprecisos en defensa. I també és culpa de l’afició. Per no saber respondre davant d’un equip que sempre ha hagut de picar pedra per ser on ara és. Estem malacostumats. Però si ets seguidor del Barça, has d’apretar les dents, cridar una mica, desfogar-te i seguir recolzant a un equip que en cinc anys triplica els trofeus de l’equip que avui ens ha guanyat en la mateixa franja temporal. Però no l’equip que ens ha passat la mà per la cara, siusplau. En el que sí que ens segueixen passant la mà per la cara és en grau de racisme d’un gran sector de la grada. Llàstima. 

I no en dubteu, contra el Milan guanyarem. Guanyarem perquè sabran veure que s'han de canviar coses.