dissabte, 22 de maig del 2010

Escriure’m, llegir-te.

El matí; la nit. El sol, l’ombra i la lluna. L’ombra que fa la lluna. El despertador i el mòbil que només fa de despertador. El rellotge que et diu que és molt d’hora. El teu cap que et diu que ja és massa tard. La finestra oberta i l’aire que corre per sobre teu. Els llençols nets;que ja no ho estan tant. Les poques ganes de llevar-se i la muntanya de feina que tens sobre la taula. La pols dels prestatges. Els llibres dels mateixos prestatges. Les pàgines subratllades i les que s’han llegit masses vegades. Les fotos que et miren i et recorden que ja no ets un nen. Els nens de les fotos. Els cartells de concerts. Les banderes sense nació. Els països de les banderes sense nació. Les ganes de córrer i de marxar corrents. La mare que et crida. L’esmorzar que vol entrar al teu estómac. Un estómac tancat des de fa temps. El pijama. El pijama que no portes posat perquè et molesta. La roba bruta. Les samarretes per plegar i els texans estripats penjats a la barana. La barana que t’ajuda a baixar les escales. L’aigua freda; les lleganyes. La tovallola que no hi és. Les sabatilles d’anar per casa que ja estan velles. Els crits dels veïns. Els lladrucs del gos dels veïns. La connexió a Internet que no va tan ràpid com promet l’anunci. La música. Les mans que et renten la cara. La màquina d’afaitar que fa temps que acumula pols; la pasta de dents que s’acaba massa ràpid. El paper de wàter i el cartronet que el permet enrotllar. La bicicleta i les presses. La roda que sempre es punxa i la forquilla que ajuda a arreglar-la (una estona). Tu. La gespa acabada de tallar. L’olor de terra mullada. L’olor d’asfalt mullat. No això no. El fang i els nens petits que hi salten damunt. Les mares que criden perquè hauran de tornar a posar una rentadora. Els pares que criden perquè hauran de tornar a posar una rentadora. L’esmorzar, que encara no te l’has menjat. El plat ple de molles i el setrill que no tapa bé. La brossa que s’ha de tirar. La ràdio de fons. La ràdio a primer pla. Les notícies que viatgen per les ones i les que viatgen en furgoneta impreses en diferents diaris. Els vint cèntims de més. La nevera per omplir i el compte corrent per no gastar.


La tarda i els fanals que s’engeguen cada vegada més tard. Parar-te davant d’una llibreria i tornar-hi a entrar. Preguntar si ja ha arribat el llibre. Dir que ja tornaràs un altre dia. Les fonts del carrer i el noi que porta ulleres de sol per observar les noies. Els acords d’un grup italià. La pell de les mandarines; cada cop menys. Els nespres que es resisteixen a arribar a la taula. Un correu web. Un foulard brut i una paret per pintar. Una altra paret per pintar. Poca pintura i menys temps. Ganes de comprar-te una moto i dir que vas a comprar tabac. No fumar. No fumar cigars. Ni altres substàncies. Mentir quan no toca (i quan toca). Passar de pàgina, enrere perquè no saps què has llegit. Una terrasseta amb pares joves. Canalla amb joguines d’abans. Un arbre que ja no hi és. El clot del terra t’ho explica. La mànega que rega fora d’hores i l’aspersor espatllat. O el regulador de les hores que el controla. La bústia plena al matí i buida a la nit. Tornar a casa i voler retrobar el llit. Un cap de setmana de sol i llibres. Una cadira antiga. Un balancí enyorat. Una parella d’avis assegut en un banc d’una plaça. El reggae dels cascs. Anar en contra direcció uns metres. Esperar a que el semàfor es posi verd. Recordar que demà és l’aniversari d’algú a qui estimes. Tenir una estona per tu. I una altra més llarga per ells. Per elles. Mirar aparadors i emprovar-te roba. Fer cua a un supermercat. Parlar amb un desconegut mentre puges amb ascensor. Mentre baixes. Sortir al terrat i cridar. Esperar que plogui perquè no portes paraigües i et vols mullar. El marc de fotos que vas regalar. Una foto per aquell marc de fotos. Les pigues amagades. Uns peus cansats. Un got de vi per sopar. Un volcà amb fum per estona. La butxaca esparracada. Diners, cèntims, xecs sense fons. Saltar-te tres, quatre, cinc parades de metro per caminar una estona. Respirar aire de veritat. Escapar-te a la muntanya i fer el teu cim. Seure al banc dels avis del poble de sempre. Parar. Pensar. Tornar a reprendre la marxa. Omplir la cantimplora a la font que raja poc. Contar rajoles amb xiclets. Encomanar dos badalls i prendre a passejar el teu gat. Comprar un regal quan no toca. Trucar al timbre i esperar a sentir una veu. Agafar el llistí telefònic i trucar al primer número de telèfon que acabi amb zero, sis, tres. Cantar un gol quan no és. Estirar-se al llit sense desfer-lo i engegar la música. Deixar que les mans busquin una altra vegada el cel. Deixar l’opi i no creure en déus. Esperar un autobús que no passa i enamorar-se d’una princesa. Ser fidel. Pensar en quan eres jove. En quan seràs gran. Comprar-te un gelat a l’hivern i fer-te un got de llet amb cacau calent a l’estiu. Sumar matrícules de cotxe i restar les de moto. Anar a l’òpera amb els amics. No fer tard i aprendre llengües. Tastar llengües. Sargir uns mitjons estripats. Enganxar-te com una paparra al sofà. Anar a córrer quan el sol marxa. Posar-te una gavardina i resoldre misteris. Canviar de canal. Estendre la tovallola molla i plegar la faixa. Pensar-te. El temps lliure. Un llit de matrimoni. Una piscina per omplir. L’aigua de la dutxa, massa calenta. Un full en blanc. Una llibreta per ratllar. Un, una, unes ganes de moltes coses. El pas del temps i el ball de les tecles desgastades. El començament; el final. Escriure’m, llegir-te.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada