diumenge, 1 d’agost del 2010

El Mundial de la bena als ulls

Són dies d'estiu, de calor i de fer-se amics dels repel·lents de mosquits. Sí, (no ho podem evitar), l'escalfament global fa que pugi la temperatura i que els nostres cossos es vegin afectats. Però aquest estiu, per si no en teníem prou, se'ns ha modificat el cap. I, tot i portar tants dies d'estiu, no sé si ho dic content, trist o enfadat. I ens podríem preguntar a què ve tot això. I afirmaré que no hi ha només una raó, un motiu.

El Mundial de Sud-àfrica de futbol arribava el dia previst, puntual com un rellotge suís (sempre i quan no s'espatllin). El primer partit deixava pas al segon i així successivament. Un grup, un altre i fases rere altres. Les notícies ens anaven mostrant els resultats i les visions des de diferents països. Els resultats a tot arreu són iguals; uns perden i els altres guanyen, amb el permís dels empats i de les decisions arbitrals, és clar. Ara bé, les cròniques i els punts de vista, doncs no. Que si aquest mereixia guanyar i aquest altre no ha fet mèrits per arribar a les semifinals. Però potser aquest tema és el menys important, el resultat. Si més no, des del meu punt de vista, sempre des del meu punt de vista. El primer mundial de futbol celebrat al continent negre (tot i que la globalització cada vegada em deixarà dir-ho menys). Un esdeveniment que requereix la mobilització d'una gran quantitat de capital i de recursos humans. Un gran acte que ha de veure tot el món, ja que tots els continents hi tenien seleccions jugant. Un mundial on no es té en compte la gran majoria de gent del país organitzador. D'acord, estem parlant del país africà amb el PIB més elevat. Però tots sabem que aquesta estadística no reflecteix la vida d'un país. No mostra les desigualtats socials. No mostra les restes d'un apartheid encara molt recent. Una estadística que no reflecteix la gent dels diferents estrats. Unes estadístiques que els reportatges sobre el país han aconseguit tapar força bé. “Els blanc i els negres volen que els bafana-bafana guanyin”. Que bé que queda barrejar negres i blancs en una oració enunciativa positiva. Un Mundial que havia de generar beneficis i repercussions socials positives en un país amb bones perspectives de creixement, ha aconseguit crear encara més distàncies econòmiques en l'escala i el teixit social.

Àfrica és un continent que ha estat sempre maltractat. Un continent que ens ha donat la vida (ens sembla poc?). Un continent que s'ha quedat el pitjor dels països desenvolupats i el pitjor dels països encara per fer-ho. Cultures, tradicions, ètnies esborrades i que un Mundial no aconsegueix potenciar. És clar que un gran acte de futbol no ha de tenir com a primer objectiu fer renàixer tot això “assassinat”. No. Però crec que hauria de ser un gran altaveu, una plataforma de llançament d'un continent bressol del que som, d'un territori amb moltes facultats engabiades, un continent que sabem que crida, però que no escoltem com crida que necessita la nostra ajuda. No l'ajuda dels rics amb ànsies de poder, ni uns quants interessats amb maletins inflats. Sinó l'ajuda dels que de veritat l'estimen.

I sí, he evitat parlar de les banderes, dels trons i de la marea vermella. Avui no era el moment.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada