Crònica d'un gran concert

Passaven poc més de vint minut de les deu de la nit quan el públic ha sentit els primers compassos d'ska-jazz a la Sala Zero de Tarragona. Han hagut d'esperar,però ha valgut la pena. I és que els vora 300 espectadors han gaudit d'allò més amb la formació novayorquesa New York Ska-Jazz Ensemble. Un concert de poc més d'una hora i quart de durada que ha fet les mil meravelles entre el públic assistent.

La banda nascuda l'any 1994 a Nova York ha tocat temes dels seus 10 discos. Temes de jazz portats a l'ska amb intrusions al dance hall o al reggae més jamaicans. Malgrat els probles tècnics inicials, la banda ha aconseguit fer-se la propietària de l'escenari i abduir al públic, el qual ha correspòs totalment sense deixarde ballar en cap moment. Des d'un bon inici han demostrat que més de 15 anys trepitjant escenaris d'arreu del món donen per molt, i que la fama de la qual gaudeixen no els hi ha estat regalada. El saxofonista i líder de la banda, Rocksteady Freddie ha fet vibrar amb els seus solos en diferents moments del concert mentre la resta de músics li deixaven tot el protagonisme. Un protagonisme que s'han anat passant entre ells, i és que des de les tecles d'Earl Appleton, l'etern oblidat, fins a l'inicialment tímid trombó d'en Ric Becker.

Els solos anaven passant d'un instrument, i el seu propietari, a un altre, com les cerveses de barra a client. Així, el saxo deixava pas a uns compassos frenètics de piano que ballaven sota les mans d'un músic anglès experimentat. Unes mans que semblaven que estiguessin escrivint aquesta crònica, per cert, enlloc de tocar. Fascinant. El veterà músic valencià Alberto Tarín ha fet ballar les cordes de la guitarra, mentre rascava al públic que embogia compàs a compàs. I no n'hi havia per menys. El tímid Ric Becker ha destapat la seva vessant de solista amb el trombó deleitant-nos a tots, fins i tot als seus companys, els quals sempre han estat acompanyats per una bateria increïble comandada per Yao Dinizulu. El percussionista ha gaudit més que ningú darrere de la seva caixa, i les seves poques ganes de marxar, com el seu somriure, n'eren testimonis. Però que seria una banda d'ska-jazz sense un baix? En Wayne Batchelor ha demostrat que res. I les seves mans àvides de música no han parat de seduir en cap moment. Fins i tot, ha arrencat efusius aplaudiments, com els seus companys, en el seu únic solo del concert

Foto extreta del portal web: http://newyorkskajazzensemble.com

Els temes s'han anat succeïnt de forma tan àgil i sincopada que la gent no ha estat conscient que el concert s'havia acabat. Gran feina per part dels sis músics, els quals han sabut donar el millor del seu directe a un públic més que entregat. El gran i llarg aplaudiment final m'aventuraria a dir que ha estat poc per un concert de pell de gallina.


"Joelle", en directe des del Japó


http://www.youtube.com/watch?v=5TvQ87nGwOk&feature=player_embedded