Poemes en sib o la# (i,ii,iii)

Mentrestant, com de costum


Bastides de records
pengen d'un estenedor.
Mentrestant, tu dorms.
Com de costum, algú se'n riu.

Ampolles lliures de color
em priven de la meva raó.
Mentrestant, no vols.
com de costum, algú no viu.

Flaçades i llençols
són barreres del frontó.
Mentrestant, et dols.
Com de costum, algú ho diu.

Interruptors de foscor
són caiguda lliure en algun racó.
Mentrestant, et mors.
Com de costum, jo trenco el costum.






A vegades, el món

Brúixoles en contenidors
recorden tardes de tardor.
On és el teu camí?
A vegades, el món fa por.


Seguretat de cinturó:
segueixes sense direcció.
On és el seu destí?
A vegades, el món és fosc.

Mobles que estan coberts de pols,
són els rastres de nits d’alcohol.
On viu qui és veí?
A vegades, el món és tort.

Tot pot ser presagi de sort
i més si ens arriba de cop.
Tu em volies seguir?
A vegades no, sempre.





Joc de pronoms personals

Son i por i un sac amb petons;
tu en tens la clau, sí, el bamboo més dolç.
Una libèl•lula ha emprès el vol
(i això ja vol dir que)
la teva clau està a prop del meu cos.


Dos orenetes han aconseguit fer el niu.
Ara, jo ja tinc la clau i tu, em somrius.
Princesa dels núvols! -crido- no em deixis fora!
(Eco i dins, ja que)
al posar la clau coincidim al girar, buf!, ja era hora.


Veus que et parlen, però que t’embussen,
veus que no només et parlen, sinó que et miren.
M’agrada estar a dins, no podré sortir, no ho voldré.
(Silenci! què dius?)
la clau, la clau, la clau, la clau és feliç.

Tu, jo, ell, perquè no ella?
I tornem-hi, ella, jo o tu -deixem l’ell-.
La clau, el bamboo i la libèl•lula...
(Interferències)
Les orenetes tenen enveja, és una cosa del tot nul•la?