Estem en crisi

Passen els dies, les hores, els minuts... i s'acaben les classes, els exàmens, les presses per entregar treballs, més punts suspensius. Sí, les coses comencen i s'acaben. El que no s'acaba són les persones que dia rere dia, vegada rera vegada van dient que estem en crisi. Que si crisi per aquí, crisi per allà, que si uns no veuen “quartos” i d'altres en toquen massa... No, aquestes persones no s'amageun mai.

Doncs sí, comença l'estiu i arriba la calor (tot i que aquest any des de finals de març ja es duen pantalons curts) i el bon temps. I què més? Les Festes Majors. Les festivitats locals inunden els mesos estivals, fent de cada setmana una setmana de festa i de poc dormir. Això significa que la gent dorm poc, menys que quan té exàmens, i surt el carrer; bé, de fet s'hi queda fins que el sol se'ls emporta als respectius, i no tant, llits. Però per què m'endinso en aquests temes si estàvem parlant de crisi? Molt fàcil. La gent, quan no hi ha peles, no surt, es queda a casa i se'n va a dormir d'hora. Clar, si ens quedem a casa no es per mirar la pel·lícula de telecinco, antena3, cuatro, la uno, la sexta (o tv3), no. Ens quedem a casa a dormir, per no gastar més llum de la que toca. Per això, aquests dies festius, als carrers, no hi ha ningú; als concerts, només hi toquen els músics (això sí, a capella); als bars, els cambrers; i a les discoteques no hi ha nens i nenes de 14 i 15 anys bebent aigua, és clar.

No, aquest dies no hi ha gent que surt de festa amb els seus amics per passar una bona estona. No la he vista. Va, que anirem al gra. Cada vegada es veuen més nens que beuen begudes que no estan permeses a la seva edat. I això està clar: els seus pares no ho paguen perquè estem en crisi. Cada cop és més freqüent veure gent pagant i pagant entrades caríssimes per concerts que no s'ho valen. I també sabem que no ho paguen els seus pares que estan en crisi. Ara bé, el que sí que no era tanta ironia era que cada vegada hi ha menys gent gaudint de les seves festes tradicionals en sí, de la cultura d'arrel, dels balls tradicionals, dels castells i les comparses. No, no hi ha gent jove. Per què, perquè estan dormint la mona (rica) de la nit anterior, perquè tenen una partida de playstation pendent. Ah! I que no se m'oblidi, perquè, realment, el que passa i té la culpa de tot és l'autèntica crisi, la crisi de valors.