Ei, que és Sant Pere!

El mes de juny ja s'ha escapat, i això, entre moltes altres coses vol dir que comença el juliol, un mes de casals, colònies i campaments. Però abans d'endinsar-nos al setè mes, estaria bé repassar la última setmana de juny, una setmana plena de cultura i tradició a la capital del Baix Camp. M'agradaria parlar sobre la festa major gran de Reus, del seu patró Sant Pere.

Any rere any i des de gairebé la creació de la ciutat, la festa s'ha anat celebrant. No sempre ha estat així, està clar que no, però poc a poc, amb el pas dels segles ha anat adquirint la forma que actualment té. A Reus, la revetlla de Sant Joan significa dos coses: una, com a tot Catalunya, que l'endemà és festa, perquè per Sant Joan, poca gent treballa; l'altra, que la festa major de Sant Pere comença l'endemà. Sí, el pregó de festes del dia 24 dona el tret de sortida de la festa. Aquest pregó ha estat tan divers com els i les celebritats (se'm permet el luxe, no?) que l'han pronunciat. Des del molt honorable president del Parlament Ernest Benach, passant per Lluís Pascual, David Bagés, Josep Francesc Valls fins a l'humorista Andreu Buenafuente. Veiem doncs, que no és una festa major normal i corrent. Després del pregó, la primera tronada, que juntament amb els gegants i la mulassa, fa més de 200 anys que tenen vida. Aquestes, de fet, van ser una de les raons perquè aquesta festa major esdevingués bé d'interès cultural nacional.

La festa, amb el pregó i la primera tronada no ha fet més que començar (sense deixar les barraques que amb les d'aquest any ja en porten 10). Reus queda transformat fins el dia 30. Els carrers i places de la part més cèntrica queden inundats de gegants, nanos, balls tradicionals, castells, focs d'artifici i més elements festius. El campanar de la Prioral (res a envejar a la catedral de la veïna Tarragona) pica i repica per anunciar-nos que Sant Pere, torna a ser aquí i que els reusencs i les reusenques podem i hem de sortir al carrer per celebrar-ho, tal i com fa el canó amb els seus versets satírics. El dia 27, la festa major petita ja et posa en situació: el drac petit juntament amb els diables menuts, el Fadrí i la Fadrina i els nanos petits, el ball de valencianets, el de bastonets, les gitanetes, la canalla dels Xiquets... ens deleiten pels carrers de Reus ballant a ritme de gralles, sacs de gemecs, timbals, flabiols i tamborins, tenores, entre d'altres. Ah, per cert, tot just acabat el seguici petit, arrenca el correbars amb el Bou com a protagonista i la música d'orquestres que acompanya els més animats.

El 28 significa vigília i això vol dir completes. Tots els elements festius del seguici i balls s'apleguen a una plaça Mercadal plena a vesar per baixar a Sant Pere. El Lleó, el Basilisc, el Drac, la Víbria, la Mulassa, els Gegants (Vitxets, Negres, Moros, Indis, Japonesos), els Nanos, el Carrasclet, el recent estrenat ball de Pere Joan Barceló, àlies els trabucaires, el ball del Mossèn Joan de Vic, el ball de Valencians, el de Gitanes, el de Prims, el de Cercolets, els dos balls de bastons, els d'EDOR i el de l'esbart Santa Llúcia, la colla castellera Xiquets de Reus i l'Àliga comencen a baixar pel carrer major (o de Sant Pere). Això sí, l'Àliga, prèviament ha d'haver fet el seu ball per saludar a les autoritats. Un cop a la plaça de Sant Pere, una actuació conjunta ofega a la multitud que s'hi aplega, transmeten un caliu enorme i unes sensacions eufòriques. Tot seguit, quan tot el seguici festiu és a la plaça del Mercadal, exceptuant l'àliga, el moment més esperat pe tothom: el pilar caminant dels Xiquets. La colla s'arma de valor, els músics s'omplen els pulmons d'oxigen i adrenalina i amunt, castell carregat. El carrer major, de poc més (o menys) de 80 metres els separa de la plaça, no de l'ajuntament. Un cop superada la pujada, l'adrenalina segueix escapant-se i les llàgrimes d'emoció continguda fruit dels aplaudiments i crits d'alegria de petits i grans comencen a aparèixer als castllers. Encara s'ha d'arribar a l'ajuntament! Més nervis, adrenalina volant i eufòria continguda. S'arriba i es descarrega, aquest any, per 18 vegada seguida. La plaça esclata amb crits i aplaudiments. Ball conjunt a plaça, èpic i multitudinari on tots i tothom formem parts de Reus, d'un Reus de festa i espectacular. Els sentiments són a flor de pell, la festa major es viu a la sang i al cor. Un a un, es van guardant els elements festius i es moment per la tronada sota les ordres de l'alcalde. Més alegria i crits, rius d'adrenalina i rauxa reusenca que donen pas a un castell de focs artificials per recordar-nos que estaria bé sopar una micona per agafar forces. Forces, per la nit de concerts i revetlles, ja que a tres punts de la ciutat la música es fa escoltar i amb força. La Palma, el parc de Sant Jordi i la plaça de la Llibertat sonaran fins a altes hores de la matinada.

Un cop el dia 29, Sant Pere, ens ha ensenyat el sol, a les set les gralles i els timbals comencen a despertar la ciutat, són les matinades. Paral·lelament els trabucaires faran petar els trabucs per altres carrers, recordant als que acaben d'arribar a casa, que no podran dormir gaire. En efecte, els 29 trons de les 9 fan més soroll i desperten als gegants que comencen a voltar. Sant Pere deix que el visitin unes hores a la prioral, mentre a la plaça del Mercadal una nova tronada i els balls de lluïment dels balls i bèsties del seguici arrenquen el somriure i els aplaudiments dels nens petits i de cares plenes de son. Tot seguit, i sota un sol que no s'espanta, els Xiquets de Reus fan la seva tradicional actuació per Sant Pere amb el pilar al balcó. Però això no es tot, no. A la tarda, a partir de les cinc toca processó. Tots els elements reunits de nou a les 17 a la plaça Mercadal baixen a buscar el Sant Patró per acompanyar-lo (així com també a les autoritats) pels carrers de Reus. Aquesta processó fa que dotzenes de músics, els que acompanyen els diferents balls i elements del seguici facin sonar la mateixa peça, la tan coneguda a Reus, “toc de processó”. Amb tot, comença a caure el sol, però no els ànims dels reusencs que esperen a que la imatge del seu patró arribi a l'Ajuntament per poder sentir una nova tronada. Quanta alegria, diversió, (...!) a plaça! Tot seguit és hora que Sant Pere torni a descansar fins l'any vinent, així, que tots els balls i bitxos (amb molt i molt d'amor) van baixant fins a la Prioral on una nova actuació li dóna el comiat. Músiques que es barregen i sonen alhora pe dir adéu. I un cop és guardat, amb molta festa als instruments i els balls i bèsties es comença a tirar amunt. Ara, “el toc de processó” s'ha acabat, i els ritmes més tradicionals (i no tant) i animats sonen forts entre els crits i aplaudiments dels ballarins i reusencs atents. Tothom puja ràpid perquè no es vol perdre els diables, drac i víbria que faran la seva actuació a fosques i al Mercadal. El toc final del dia de Sant Pere.

Així doncs, amb cares alegres i cossos cansats, els protagonistes de la festa major, els reusencs, tornen a casa ja esperant la següent festa, la de Misericòrdia. Això sí, l'alegria, l'adrenalina i els crits de celebració, les cares bocabadades i els nens rient, això no ens ho treu ningú. Estem cansats però contents. Ostres!, que el 30 hi ha el Sant Pere peta fort! Un castell de focs impressionant ens diu adéu, diu adéu a Sant Pere i hola als llits que tan poc ens acompanyen els dies de Festa Major.

És per això que aquests dies puc dir amb tota sinceritat que estic orgullós de ser reusenc.