Arribes tard, fa dies que arribes tard a tot arreu. El motiu és obvi, el coneix tothom. No hi ha ningú que se n'escapi, de conèixer-lo, tot i que tu no l'has explicat a ningú. La dona t'ha marxat de casa (i dic “t'ha” perquè la consideraves teva, només per a tu), i amb ella t'han fugit els teus dos fills (el gran i la petita). I tu, en comptes de buscar una solució, has triat el camí fàcil i equivocat: la nit.
Què és la nit? La nit és sortir de casa i buscar la festa; portar la festra a casa per no haver de buscar ( i no trobar) el camí després; omplir-te el cos de substàncies estupefaents, de drogues (sense diferenciar les toves de les dures). La nit significa perdre la ment i provar coses noves, sensacions i banalitats barrejades tal com els còctels que el teu cos et demana a crits. La nit és brossa, per tu, no és res més que brossa.
Llavors, l'endemà, no t'aixeques a l'hora. Però t'és igual, ja que l'únic que desitges és que caigui una altre vegada el sol. Si més no, que arribi la festa de cada dia, de cada nit. El problema és que també penses que a la resta de la gent li és igual. I aquí és on comets l'error. Creus que pel simple fet de ser lesbiana separada, la gent no et farà costat, que la gent se t'apartarà. I no, les coses no van així. Simplement, la gent et mirarà malament perquè ja no saps qui ets, perquè la teva família ha estat oblidada per tu i perquè qui parla, no ets tu, sinó les drogues.
La gent t'odia, sí, però no pel que creus tu, sinó pel que tu has triat ser.
lesbiana separada. [abans que la tecnologia em privés del contacte amb tu, provava de dir-te] la TEVA (i dic teva perquè ho és) troba refugi, sense sostre ni recer, en les nits de drogues; la NOSTRA (nostra perquè la compartíem) el trobava en les bronques, els punyals que prenien forma de comentaris, el cinisme i els aires de superioritat. ah! em descuidava de la prèdica de l'alliberament de la dona, sempre des d'un prisma que veia l'home com el nou ésser submís.
ResponEliminaSempre respectant la jerarquia, després de llegir-te a tu, em posaré a llegir una mica de S. Pàmies a la seva salut (i a la nostra) tot provant de no fer ganyotes, ja saps, acompanyaré la lectura d'una llimona.