I mires per la finestra,
t'omples de força (i surts al balcó).
Mires enlaire, el món és un teatre;
tu tens entrades per la següent funció.
Revises la teva agenda,
on és la pressa que t'empaitava ahir?
Obres la porta, no hi ha ningú darrere,
el que t'angoixa demà et farà patir.
Camines pel carrer Ample,
el teu destí és una obvietat,
la teva por per ell és un obstacle;
calles i escoltes com crida la ciutat.
Els cotxes van massa ràpid
però no vols que se t'escapi el tren.
La gent potser no notarà cap canvi;
t'és igual, ja saps on posaràs l'accent.
Admires una mirada.
No pot ser que tot surti del revés.
Dins del teu conte s'ha escapat la fada;
no et convindria que el teu cos se t'escapés.
Crides amb totes les forces
i observes un reflex trist i ensopit.
Et fuig del cap aquella puta dada,
fas fora els dubtes que et destrossen la nit.
Camina per carrers amples i estrets, defugint dels dubtes i admirant les mirades que et vas creuant. Llavors és quan t'has d'omplir de força per poder espolsar tots els teus neguits...
ResponElimina