divendres, 12 de novembre del 2010

Un embús més

"Bon dia, som dimecres i passen cinc minuts de les vuit del matí"

Tens pressa com cada dia que se t'enganxen els llençols. Fas tard perquè ahir se't va fer tard. No t'has llevat quan et tocava i et tocarà suprimir tasques (obligades). La dutxa, no. La dutxa és un plaer diari que no et pots negar. Saps que et prendrà un temps que, a sempre significa més del temps que et pots permetre. Però això sempre t'és igual. Una dutxa, és una dutxa. Però, és clar, et quedes sense esmorzar, cosa que, una mica més tard, pagaran els teus companys de feina amb el teu “mal humor dejunat”, que així és com ells li diuen. Ells ja ho coneixen. I tu també, però no dius res (no pots dir res, perquè t'has llevat tard, perquè vas anar a dormir tard). Així que, un dia més, pagaràs els cafès dels teus companys durant l'esperat descans. Ells t'ho agrairan. T'ho agrairan una vegada més.

No correm tant, encara no has sortit de casa; encara no has sortit de la dutxa, de fet. T'eixugaràs ràpid i et vestiràs no tan ràpid. Triaràs un collaret dels molts que tens penjat a l'armari i diràs adéu (et preguntaràs si hi ha algú després de tancar la porta). Pujaràs al cotxe aparcat dues façanes més enllà. Ai!, que està fred i no s'engega a la primera, ai!, les presses. Va tranquils, a la tercera va la vençuda. Intermitents, embragatge, primera i al carrer. Saps que hi haurà retencions. I com sempre que et lleves tard perquè has anat a dormir tard, t'intentaràs tranquil·litzar. Però no podràs. Els nervis, altra vegada, podran amb tu en pic hagis de reduir marxes, on no hauries, per acabar frenant. I saps que no t'has d'excitar. Però el teu temperament ho impedeix. No hi ha ni reikis ni iogues que valguin. És llavors que, com sempre que se t'enganxen els llençols, et lamentaràs per pagar les (tantes) classes de ioga dels dimarts i dels dijous a la nit. Les mateixes classes que fan que te'n vagis a dormir massa tard. Tan tard que, els dimecres (quin dia és avui? Ah! Sí, és dimecres...), se t'enganxin els llençols, et vegis enmig d'un embús de trànsit i els nervis se't mengin per dins.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada