divendres, 27 de març del 2009

Carta oberta al nostre amic Joan Saura

Coses de l'ofici, en aquest cas estudiant. Molts cops et toca fer coses que no et vénen de gust. D'altres, que sí. Entre poc i massa. Tampoc vull que em tanquin a la presó. Suposo que els intel·ligents m'entendreu.


Estimat conseller (i amic) Joan Saura:


Sempre havia tingut ganes de parlar amb tu, i no estic dient pas cap mentida, però mai m’hi havia atrevit. Deu ser cosa de les vergonyes alienes... I ara que en tinc la oportunitat, doncs aprofito. No li molesta, no, senyor conseller? Senyor conseller Saura. Però què estic dient! Què li hauria de molestar després de tot el que ha fet. El puc tutejar, no? Em serà més fàcil, i com que de moment no em pot dir res, m’agafaré a la cita de “qui calla, atorga”. Seguim. De fet, anem al gra que ja tinc ganes d’acabar perquè, tot i estar tot just al començament.

Per arribar fins el lloc on estàs ara has hagut de suar molt, i per tant deus saber que res no és gratuït. Ostres! Si fins i tot tens una enginyeria tècnica en química industrial... Això deu voler dir que algun dia vas ser estudiant, i que, per tant, vas tenir una vida fàcil dins d’uns plans educatius molt ben planificats i que agradaven a tothom, o el que és el mateix, que sempre vas estar assegudet a la cadira sense fer soroll. El règim franquista et devia agradar molt? Tan com a nosaltres el sistema educatiu que tenim. Ja sé que et molestarà la comparació, però suposo que ets prou intel·ligent com per entendre els minuts de crispació que porto, què dic minuts?! Dies, mesos...

Continuant amb el tema roent dels estudiants assassins, criminals i terroristes. De veritat penses que tots estem al mateix sac? Que tots formem part del reduït grup anti-tot (que tan de moda està entre els nois de 14 anys) que quan escolten que hi ha una manifestació, es reserven la data, esperen el dia, es col·loquen la “xupa” de les “manis” hi van a muntar aldarulls? De veritat vols que creiem que les porres dels teus mossos d’esquadra són justes i necessàries? Això, ara som rucs. Estudiants i al mateix moment rucs. Som estudiants, Joan, i com a tal tenim uns drets i uns deures. El que no sabia és que tenim el deure de rebre porres “ a la bolonyesa” i el dret a aguantar mentides.

Em pensava que la seva política era “intel·ligent”. No cal que li recordi l’eslògan electoral, no? Em pensava que ser d’esquerres s’assemblava més a militar al PSUC, a Comissions Obreres i defensar la tornada dels papers de Salamanca, com a bon català també. Però no, ara cada dia més estic descobrint que és portar maquillatge i practicar el terrorisme d’estat mitjançant mossos drogats i en pràctiques. Menteixo, tot i que no tan com vosaltres. Gossos, utilitzeu gossos, amb G de grisos (gràcies Marc).

Ara bé, no et molestaré més, segur que deus tenir una pila de feina en llegir i estripar cartes de l’estil. Una abraçada ben forta, tot i que no tant com els cops dels teus “estimats i intel·ligents” sequaços. Ah, i ja que hi som, records al senyor Olmos, un bon cap de turc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada