Dissabte passat, al tornar a casa, després de sopar em vaig posar a mirar carpetes de l’ordinador i regirar textos antics. Em vaig sorprendre força de la força i empenta que hi havia en les línies. Força i empenta, res més, ni coherència sintàctica, ni a vegades coherència d’idees, per dir-ho d’alguna manera. La qüestió és que em va despertar el cuc (de fet no el va despertar, no dormia, no ho acostuma a fer, no li dono temps) del crític al món. Per això avui aquestes línies m’evoquen a fa uns anys, pocs o molts, depenent de la forma com ho mirem. Va, aquí es queda:
Segle XXI, això al menys és el que ens diuen els calendaris, els rellotges i les nostres agendes cada vegada més i més atrafegades i plenes de cites. Segle XXI: ens diuen que la societat progressa i cada dia ens ofereixen una magnífica mostra d’aquests avenços en un catàleg digital emès per satèl·lit, ones modulades o, simplement, paper on hi podem veure i apreciar el bo i millor de cada casa (entenent casa com a país, barriada, carrer o llar). Tornaré a dir segle XXI, perquè ens quedi clar que “ja hem deixat enrere” el segle XX, el XIX, el XVIII i tots els altres que van abans dels citats. Per tant, ja no és època d’epidèmies ni de diferències de classe ni socials, ja no és temps de matar-nos per creences o disparar al veí de sobre perquè porta un mocador vermell ni negre.
He dit molts cops segle XXI al primer paràgraf per intentar convèncer-me de que hi som. Per molt que ho intento, no en trec resultat. Val d’acord, jo mateix sóc conscient del desenvolupament de les tecnologies (tan estimades per mi en una altra entrada), dels avenços de la medicina i de totes les coses que ens fan la vida una mica més fàcil. Les tecnologies han evolucionat tant que no podem fer un carrer sencer sense ser abduïts (voluntària o involuntàriament) per elles. Però no vull fer una crítica a les tecnologies, no. Les tecnologies ens estan traient feina de sobre. Les tecnologies ens estan donant diners, molts diners. Tants diners que un dels majors negocis és el tràfic d’armes. La medicina ha avançat molt, s’han eradicat malalties i ja podem lluitar per vides que anys abans hauríem donat per perdudes. La medicina ha avançat tant, que necessita gent nova per experimentar.
Ostres! Si no n’era conscient i jo mateix m’he escrit la solució! Ara, el que es porta són les guerres (del segle XXI, està més que clar!), ja que la cacera ens queda massa petita. Ara les tecnologies han trobat un tauler real on evocar les innovacions i on els rics poden jugar al “Risk” fent apostes reals (de diners i de vides). Ara els metges amb jornades horàries de 8 hores com a màxim (és a dir, tots), poden desenvolupar un paper molt important en aquests jocs a escala humana. És el moment de veure com les mines antipersones segueixen arrencant cames perquè metges puguin experimentar, és hora de veure com gasos de colors es mengen el sistema respiratori i les vies aèries de nens que han perdut pares i mares en bombardejos fruits de la tecnologia.
Ara, avui, ja estem al segle XXI. Un circ modern amb números i espectacles reals.
PS: si us plau, no mal interpreteu algunes frases o paraules, si us plau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada