Aventures castelleres

La diada pataquera tornava a tenir data i lloc. Reus, 30 d'abril a les 18.30 (o a les 19.00, hora, com heu vist, no sé si en tenia). Actuàvem a casa, a casa meva, no de la colla. Una sort si pensem que la nit és llarga. Però bé, anem pas a pas. S'arriba caminant, amb cotxe o com es pot i a l'hora que es pot. Els de blau ens falta gent que s'han perdut pel camí. El pilar de presentació ens dóna temps i no ens passa ronda. Descarregat, només faltaria! Les gralles i els timbals sonen. Sones i punt, no diré que sonen bé perquè més d'un se m'enfadaria. No passa res, fa el fet, que és el que ha de fer. Els Arreplegats fan de les seves amb gama de set (de mitja), els Pataquers, que eren els amfitrions, esplèndids descarregant el primer 3 de sis, així com el primer 4 de sis. Llàstima que la pluja els hi fes caure un dels dos pilars de 4 simultanis. Marracos, en la línia de les sortides. Nosaltres, els Ganàpies (sé que es sobreentèn, i què?) no ens estem de res, i tot i ser poca gent, fem cas (amb més o menys ganes) al cap de colla.

Tenim gana (i set, molta set!). Una amanida de pasta ens calma la gana. La cervesa i el vi mesclat amb cola, ens sadollen la set. Llàstima que fos poc menjar pels que érem. La pluja ens obliga a fer-ho sota els porxos (el sopar). Després d'unes butis improvisades comença la repartició dels números per la gimcana eròtico-etílica. Pastissos humans, guerra de petons, twisters, alcoholímetres, curses de troncs, posicions compromeses... omplen els cossos de beguda i els priven de roba. Es fa l'hora de tancar, els grups guanyen, recullen els premis i cap a fora. Algú, poca gent, es queda recollint, ja que sol no es farà.

Aventures per Reus de camí a la discoteca alguns, de bars altres. Policia, lavabos corredisses i cançons pels carrers. Castells improvisats a bars poc alts, cançons a ritme de més cerveses i bona gent. Sobretot, bona companyia. La nit no pot acabar d'altra forma que amb més cerveses, més butis i més corredisses pels carrers per no perdre el bus. Algú torna caminant. Recordo que actuava a casa.