diumenge, 17 de maig del 2009

Amb forma de trapezi

Són dies de circ a Reus, són dies de cultura de carrer, d'olors (a)legals, gossos, músiques dolces i temps. Dotzenes d'espectacles ocupen places, carrers, patis escolars i recintes no tan utilitzats. El Trapezi va arribar i ja li toca marxar. Aquest any havia de ser igual que els demés, havia de ser una setmana plena de gent, d'habitants del circ. Això si, la retallada pressupostària amenaçava, la por, per tant, no la treia ningú.

Inauguració, primer, segon i tercer dia, després un quart i seguint. Els diners no s'han fet notar gaire en la qualitat i quantitat d'espectacles, la veritat. La gent ha tornat a sortir al carrer, les famílies han agafat cotxets i gorres i s'han passejat pels carrers de la capital del Baix Camp, i del circ per una setmana. Joves d'arreu han portat els seus gossos i els seus modelets a la ciutat, així com també algun que altre número fora de cartell; sempre d'agrair.

Un dels espectacles que més expectació despertava era el que es realitzava a la plaça de les Peixateries Velles, al bell mig de Reus. Sota el títol de Pfffffff, la companyia francesa Akoreacro, presentava un conte de fades modern. La música en directe i les acrobàcies que deixen sense respiració, el menú. Després de poc més d'una horeta de durada, la gent aplaudint, xiulant, cridant entusiasmada... La gent que havia estat asseguda, es va aixecar, com en una obra de teatre esplèndida. Sensacions i expectatives complertes. Aplaudiments, però, hem de dir que tots els números n'han arrencat, la majoria eren dignes de mereixen.

Les nits de circ, tenien continuïtat a la Palma, a les sessions golfes de Cabaret. Una banda de quatre músics, l'espera més amena. Una presentadora entregada i un resum del dia sobre l'escenari o entre les cordes del trapezi central. Una bona manera d'acabar les nits de màgia del circ.

Filosofies del circ, del circ de nit. Les acrobàcies, malabars, tombarelles, etcètera, són danses de la nostra ment, que pensa i pensa i que no deix passar el temps Perquè el temps que passem mirant quina hora és, són estones perdudes. Són estones de circ que queden adormides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada