Havia trigat més de 2 hores a sortir d’aquell cau fred ple de pols, fam i foscor. 2 hores aproximadament. Mai havia tingut rellotge, i mai tindria rellotge. Havia trigat massa temps i això no li agradava. Potser s’estava començant a fer vell... No, impossible, massa jove; ni un sol pèl blanc. De totes formes, no ho podia entendre: sempre havia tingut un gran olfacte per l’orientació.
Va sortir disparat, sense dir res (a qui li havia de dir si estava sol?) i no va tancar cap porta, ni tan sols va mirar enrere. El seu únic objectiu era sortir d’allí dins. La pols estava present a tots els racons dels passadissos. Una passa, pols; dos passes, més pols. Sort que no era al·lèrgic, no ho hagués pogut resistir. Anava descalç i tenia fred als peus. Dels peus a les cames i de les cames al tronc. Així s’agafen els encostipats. Però no hi podia fer res, des de que tenia ús de raó que no usava sabates, norma de la casa. Mai s’havia preguntat el perquè.
Caminava i caminava sense sentit, no podia pensar, necessitava no pensar. No havia menjat res i tampoc tenia gana. Només tenia ganes de sortir d’allí dins. La foscor ho engolia tot: els tombs, les entrades –o sortides-, els seus passos i el seu alè. Bé, tot, no. La pols seguia plovent pels passadissos. El rumb semblava no existir a la seva agenda tot i que necessitava la sortida com els estudiants necessiten els aprovats. La seva ment s’havia convertit en un laberint de preguntes sense resposta que intentaven fugir. La seva ment no era més que un símil a petita escala de les hores que li faltaven per arribar a la sortida.
El cansament pesava sobre les seves extremitats inferiors, sobre el seu tronc reduït i sobre el seus ulls menuts i foscos. Estava a punt de donar-se per vençut i deixar-se endur per les preguntes que l’havien fet fugir d’aquell forat. De sobte, una llumeta minúscula al fons del camí. Una llum més gran. Una llum que cada vegada es feia més gran i que cada vegada li molestava més als ulls. Doncs clar que li molestava, ser talp no és una cosa fàcil!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada